Blog de B4M Toggle

Llegeix experiències dels azubis: La Marta (1)

Llegeix experiències dels azubis: La Marta (1)

La Marta viu a Klütz, un poblet al nord d’Alemanya. A tocar del mar. Més a prop de Copenhaguen que de Munic. “Un poble molt tranquil. Mai hi passa res”—ens explica. I és que Klütz té poc més de 3.000 habitants.  “Poca gent jove, però amb tot el que es necessita per viure” —diu la Marta.

Qui viu a Klütz —com la Marta— té tres obligacions irrenunciables.

  • Visitar el castell Schloss Bothmer, la referència turística del poble.
  • Passejar-se pel Lenorenwald, un enorme, verd i frondós bosc.
  • Treure la neu i el gel que s’acumula a la vorera davant de casa quan neva a l’hivern. “Tothom hi està obligat I tothom ho fa. Si algú pren mal davant de casa teva, les autoritats locals et reclamaran responsabilitats” —ens diu la Marta.

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí és on treballa la Marta. Els hiverns són durs i la neu, abundant. La Marta ho té clar: “Dels hiverns més durs que he viscut”. I quan la neu es fon, el blanc deixa lloc al verd més pur.

 

 

 

Però què hi fa la Marta en un poblet al nord d’Alemanya on quan hi neva la neu pot quallar durant dues setmanes? Què hi fa la Marta a Klütz, on amb bon temps els seus habitants van a la platja que tenen a pocs metres només uns mesos després d’haver nevat sense parar?

 

La Marta és Azubi. Ja fa més d’un any i mig que va començar la Formació Professional d’Hotelfachfrau. Sí, ella és Azubi i estudia i treballa a Alemanya. Sí, la Marta també va experimentar el que ara pots estar sentint. Potser tu també et planteges emprendre el mateix camí que la Marta. Potser tens dubtes i t’espanta la idea de viure i treballar en un país on es parla alemany i no anglès. Potser tens aquella barreja estranya on la il·lusió i la por et fan la decisió més complicada, tan és quina acabi sent.

 

A poc més d’un any de finalitzar la seva Ausbildung, la Marta no dubte: “Tinc claríssim que acabaré. I mai m’he lamentat d’haver vingut aquí”.

I és clar que la Marta també ha tingut moments difícils. Però no hi ha res que no pugui treure la seva pala per a la neu durant els mesos  d’hivern.

“Quan vaig arribar per primera vegada la gent em deia que el meu nivell d’alemany era bastant més bo que el d’altres estrangers que també treballen i estudien aquí”. I és que la Marta –com tothom– va començar de zero. Amb només quatre mesos –a Mataró –va aconseguir el nivell B1 acreditat pel Goethe Institut. El que al principi semblava impossible ho tenia ara sota el braç en un certificat. El B1 és com l’examen de conduir. Si es prepara, s’aprova. Però –en realitat– el carnet de conduir  acredita només que saps conduir. Però saps circular? Difícilment. La immensa majoria ho aprenen –senzillament– circulant. Amb l’alemany –el tan temut alemany– passa exactament el mateix. Es “circula” amb alemany vivint a Alemanya.

“Vaig estar malalta” –comença la Marta. “I vaig haver d’anar al metge. Sentia impotència perquè no sabia si podia expressar exactament el què em passava”. La salut és la salut i la Marta no va voler improvisar: “Vaig apuntar-me en un paper tot el què havia de dir. Ho vaig memoritzar. Amb l’ajuda d’un diccionari vaig buscar les paraules més tècniques”. Podia ser que la Marta tingués més por del diagnòstic o de no poder explicar-se? O pitjor; de no entendre el què el metge li pogués dir? O potser de tot una mica? Al sortir de la consulta: “Tenia una petita al·lèrgia. Res més. De seguida em van derivar a un especialista”. O sigui, que la Marta va ser capaç d’explicar-se:  “El metge ho va entendre tot. I jo gairebé. Si no entenia una frase me la tornava a dir. Fins i tot va utilitzar alguna vegada traductors d’Internet”. A ningú li agrada tenir una al·lèrgia. I menys al nord d’alemanya. Però no hi ha mal que per bé no vingui. La Marta –amb aquella experiència– va aprendre més alemany que en un dels quatre mesos a Mataró. Això és –precisament– “circular”. I ara, amb una amiga alemanya pot anar a prendre alguna cosa i mantenir una conversa en alemany de dues hores sobre “coses típiques de noies de vint anys”.

Klütz és un poble petit, però té veterinari. Una sort per a la Marta. Potser hi haurà d’anar si el Tambor –el conill que li deixen tenir a casa”– es posa malalt. Però difícilment es posarà malalt, tenint en compte en les condicions que viu la inquilina. La Marta no s’hauria imaginat mai viure a Klütz, però tampoc en un dúplex. I menys pagar 250 euros al mes de lloguer. Amb tot inclòs. Excepte Internet. Una petita despesa necessària que s’oblida ràpidament quan –amb el WIFI– navega asseguda còmodament en una cadira del seu immens jardí. Un jardí que la Marta aprofita per fer-hi Grillpartys amb els seus amics. Sobretot a l’estiu. “L’edifici pertany al cap de la meva feina. Ens cobra un preu just. Un preu que podem pagar” –ens explica la Marta.

 

 

 

 

Els Azubis també tenen temps lliure. A Alemanya no només es treballa. Aquí, la Marta amb els seus amics. Un dia de festa normal. A casa, jugant a cartes, bevent cervesa, parlant… i sobretot: Riure molt

 

De mitjana, un/una Azubi  guanya 850 euros mensuals, propines a banda si l’aprenent estudia una formació dual relacionada amb l’hosteleria. Els governs de cada Bundesland també ajuden. “Agafo el bus a les 6:55 i arribo a Zierow a les 7:50, el poble on hi la Berufliche Schule. Els títols de transport són més barats pels Azubis i la diferència que hauries de pagar te la ingressen el Jobcenter de la teva zona”. Contra el tòpic, Alemanya no és un país excessivament car. La compra a un Supermercat és gairebé idèntica a la dels supermercats del nostre país. Qui no ha comprat mai en un Lidl, per exemple? “Potser la cervesa és més cara, però també te’n donen més”. I amb una mica de voluntat, fins i tot també es pot estalviar. I si no, que li ho diguin a la Marta. Durant uns dies de vacances va agafar un avió per descansar a Miami. Els Azubis tenen aquestes coses. Viatgen a Florida via Hamburg. I això sense comptar el turisme “nacional” que la Marta ja ha fet amb els seus amics d’Alemanya, dels quals –naturalment– també n’hi ha d’espanyols. “Sempre hi ha algú que té cotxe i marxem a fer escapades. Hem anat a les ciutats importants més properes, però també hem anat fins a la Selva Negra, a Baviera”. I si amb els seus amics decideixen fer-se a la carretera durant l’hivern, no passa res. “Neva moltíssim però tot funciona. I si no funciona, t’avisen”. A la Marta, almenys al principi, el “típic” mal temps alemany no va molestar-li gaire: “No em vaig deprimir gens” Com podia deprimir-me si tot era nou i estava sempre en una emoció constant?” –riu d’ella mateixa. “I a l’hivern –que feia migdiades de quatre hores després de la Schule– doncs no podia adonar-me que es feia fosc”. Però tot té la seva contrapartida. Klütz –tan al nord que fins i tot pràcticament no apareix ni als mapes– té dies d’estiu extraordinàriament llargs. El sol es pon completament a pocs minuts de les 11 de la nit. Uns dies d’estiu extremadament calorosos.

El dia a dia de la Marta és un dia a dia normal. Ella és una noia normal que fa coses normals en un país normal que es diu Alemanya. Amb la diferència que ho ha de fer tot amb alemany. Però com estudia la Marta? On treballa? I com es diverteix? Què és el què li passa a una Azubi en un poble com Klütz. Estigues atent/a a la nostra web i a les nostres xarxes social. La història de la Marta continuarà.

Recomana aquesta pàgina:
FacebookGoogle+TwitterLinkedInEmail
ShutDown