El Josep Maria viu a Weimar, una ciutat amb molta història. Il·lustres alemanys com Bach o Goethe van passejar-se pels seus carrers atrets per la seva immensa vida cultural. Els motius del Josep Maria són diferents. O potser no tant. Ell és un Azubi. Aviat –però– ja serà un professional. Ja ha cursat els dos primers anys de la seva Ausbildung. En uns mesos ja tindrà la titulació oficial. Serà Zimmermann. És a dir, fuster. I per la feina que fa, també artista. Com Bach o Goethe. La diferència és que el Josep treballa amb la fusta.
Com a aprenent, el Josep Maria realitza les seves pràctiques a Denkmalbau GmbH, una empresa del sector de la construcció. L’Azubi Josep Maria s’està especialitzant com a Dachdecker. És a dir, el Josep construeix teulades: “Treballo bàsicament a Montage, però a vegades em desplaço a fer feines exteriors si els caps així ho demanen”. I si els seus caps no li ho demanen, el Josep Maria pren la iniciativa. Fins i tot, en el seu temps lliure: “Vaig ajudar a un company meu en la construcció de la seva pròpia casa”. I sense rebre cap remuneració a canvi: “Es tractava d’ajudar i també d’aprendre”.
“Al principi –ens confessa– no tenia clar si l’Ausbildung m’agradaria”. Però la seva sensació després de dos anys i mig és molt clara: “Estic molt content i m’encanta el que aprenc i faig”. I el més important: “Ho estic gaudint molt”.
I és que al marge de dominar l’idioma, la integració del Josep Maria té l’origen en la seva manera de ser: “Jo sóc una persona que ho pregunta tot. M’interesso per les coses que faig i sempre vull saber-ne el per què”. Evidentment, aquesta qualitat no ha passat desapercebuda pel personal autòcton de l’empresa on treballa: “Crec que això ho valoren perquè demostres implicació”. Potser –per això– els seus caps confien en ell i de forma progressiva li ofereixen feines més difícils i també més responsabilitats: “També em diuen que a vegades pregunto massa” –es riu d’ell mateix.
“Aquest ha estat, de moment, el projecte més gran que he fet i la veritat és que estic super content del resultat i moltes persones m’han felicitat per ell. Va ser tot un repte per mi al prinicipi. I al final va sortir molt bé. Tot quadra perfecte i no es veu gens malament. És un Fachwerk a dins d’una habitació per separar-la del dormitori i el vestidor”
El Josep Maria també és una persona molt pràctica. No fa falta tenir-ho tot clar per avançar o acabar un projecte com estudiar i treballar a Alemanya. Ell mateix tenia dubtes. Però sí que hi havia un aspecte sobre el qual el Josep Maria n’estava completament convençut; l’idioma. I la manera com ell l’enfocava el va ajudar moltíssim: “Hi ha dos objectius. Fer bé la feina que et demanen i entendre el que et demanen per poder fer bé la feina”. I afegeix: “Això no és fàcil. Són dues tasques i per tant has de treure-te’n una de sobre. I aquesta és dominar l’alemany. Per aquest motiu –ja des del principi– l’objectiu del Josep Maria era que l’alemany no fos un problema: “A les classes vaig organitzar tàndems de castellà i alemany. Pocs s’hi van apuntar. Jo en vaig fer un amb una noia. Quedàvem regularment. Ara en fem pocs però són molt bons amics”. I després de dos anys i mig, el Josep Maria ja pot dir: “A la feina ho entenc gairebé tot i és molt reconfortant veure com pots mantenir qualsevol tipus de conversa”. I és que el Josep Maria pot parlar del què ha fet el passat cap de setmana com parlar més tècnicament sobre algun aspecte determinat de la seva feina com a Dachdecker: “El curs intensiu previ és bàsic per sobreviure. Però després has de continuar. A la Schule fem alemany però també l’has d’aprendre pel teu compte”.
“Això va ser un exercici per aprendre a construir una escala de fusta i que al final jo amb el meu company vam acabar rapidet i vam fer-li un replà i al final el vam acabar fetnt una barana i altres coses que a aquesta foto no surten. El fet, és que després els va agradar i la van fer servir d’exposició per el Messe de Bauhof. És com un esdeveniment que fa cada any Bauhof per atraure nous Azubis perquè estudiin allà i veguin que fem”.
L’Azubi Josep Maria viu de lloguer en un petit pis. I viu sol. A part del sou mensual que els aprenents reben, l’empresa li paga un plus pel fet de treballar al departament de Montage: “El que m’agrada de l’empresa és que em consideren un Azubi alemany que no té l’alemany com a idioma matern. I ja està. No fan distincions” –destaca. També li agrada els horaris. Treballa jornada intensiva, de dilluns a dijous: “A vegades, voluntàriament, em quedo a Montage per avançar feina i organitzar-me millor”. I es que darrera aquesta disposició hi ha la voluntat del Josep Maria en fer bé la seva feina. El que li permet gaudir –també- del seu temps lliure: “He viatjat moltíssim. He visitat gairebé totes les principals ciutats alemanyes i també ciutats com Salzburg i Viena”. En aquest sentit, el Josep Maria experimenta la grata sensació de viatjar des d’un país que no és el seu, un sentiment –curiosament– comú a tots els que han decidit fer-se Azubis i anar-se’n a Alemanya: “Tot el què estic viatjant no ho viatjaria –segur– des de casa meva. Aquí faig coses que –a Igualada– no faria”. No obstant, els petits plaers com descansar a casa un diumenge o llegir un llibre al sofà són universals, tan on estigui la residència.
La combinació “teoria-pràctica” de l’Ausbildung alemanya és satisfactòria. Sobretot a la Bauhof (la part de l’escola on es posen en pràctica els continguts apresos): “A la Bauhof, si treballes bé i hi assisteixes et deixen fer coses per tu a casa”. I una d’aquestes “coses” va ser un avió per a la seva neboda. Mireu bé la fotografia i entendreu perquè el Josep Maria –a part de ser gairebé un Dachdecker professional– també és un artista.
“Això va ser un projecte que vam fer a Bauhof, és una Gaube (una petita teulada sortint de la teulada principal. Buhardilla he vist que es diu en castellà). Això és un model en petit per aprendre després o tenir la idea com serà després a la feina però molt més gran”.
El sistema dual alemany funciona. S’aprèn mentre es treballa i es treballa mentre s’aprèn: “A més a més –continua el Josep– et donen tot el calendari de les setmanes que treballaràs a l’empresa i les setmanes que estudiaràs a la Schule”. En el sistema dual alemany, és tan important treballar com assistir a classe: “Cada Azubi té un qüestionari que els caps de les empreses han d’emplenar setmanalment i on també hi has d’escriure tot el què has fet”. És a dir, les empreses també avaluen i les seves condicionaran la nota final. Una nota final que segur serà alta, encara que el mateix Josep reconeixi que “a classe prenc pocs apunts”. Una petita confessió –però– sense importància. La majoria d’escoles dónen als alumnes tot el contingut per superar amb èxit els exàmens.
El pla del Josep és quedar-se a Alemanya després de l’Ausbildung, per a continuar formant-se, però també pensa en tornar algun dia i crear la seva pròpia empresa aquí.
