Blog de B4M Toggle

La llengua de Goethe empeny

La llengua de Goethe empeny

Amb l’anglès com a idioma incontestable per moure’s pel món, l’aprenentatge d’altres llengües estrangeres de pes internacional es referma com una manera d’incrementar opcions laborals, culturals i d’intercanvi en general. L’alemany, la llengua materna més parlada a la Unió Europea –territori que al seu torn és el que reuneix la majoria dels 103,5 milions de parlants natius d’alemany que hi ha al món–, ha guanyat els últims anys gran espai en l’aposta educativa.

El 2010 estudiaven la llengua de Goethe al món 14,9 milions de persones; el 2015 ja eren 15,4 milions; i la tendència a l’alça continua. Proporciona les xifres el filòleg i sociolingüista germànic Ulrich Ammon, autor del llibre Die Stellung(La posició de la llengua alemanya al món), publicat fa any i mig.

“La raó de més pes per al creixent atractiu de la llengua alemanya és probablement l’estabilitat econòmica dels països de parla alemanya com Alemanya, Àustria i Suïssa, que ofereixen interessants opcions d’ estada per estudiar, treballar, fer pràctiques o fins i tot per a visites turístiques”, sosté Ammon des de la Universitat de Duisburg- Essen (land de Rin del Nord-Westfàlia, a l’oest del país), on desenvolupa la seva activitat docent i investigadora. “En comparació amb altres llengües estrangeres, els països de parla alemanya presenten un continu creixement econòmic i estabilitat política”, recalca Ammon.

L’alemany és llengua oficial a Alemanya, Àustria i Liechtenstein, cooficial a Suïssa i Luxemburg, i a escala regional també és cooficial en zones de Bèlgica i Itàlia (Alto Adige). El sociolingüista cita també com a fet il·lustratiu que “ Alemanya ocupa avui amb França el tercer lloc en nombre d’estudiants estrangers, darrere dels Estats Units i el Regne Unit,”, i afegeix que “també empreses alemanyes que operen a l’estranger, ja sigui de forma independent o en joint ventures, sovint ofereixen llocs de treball interessants”.

 

alemán lengua materna más estudiada

 

De fet, a la mateixa Alemanya el cas és aquest. Segons els ministeris alemanys d’ Economia i Energia, i de Treball i Afers Socials, els professionals més sol·licitats en aquest país i la demanda dels quals no s’està cobrint són: metges, enginyers i experts en tecnologies de la informació ( TI); i, sense titulació universitària, els cuidadors. Així, les autoritats calculen que el mercat sanitari alemany podria ocupar fins a 5.000 metges més. En enginyeria interessen la construcció de maquinària i vehicles, i l’electrotècnica, i cada vegada més també titulats en Ciències, Matemàtiques o Informàtica, a causa de l’auge de les empreses químiques i farmacèutiques del país. Com que la demografia alemanya registra un augment de la població de més edat, creix la demanda de personal cuidador en residències de gent gran. Es calcula que l’any 2025 faltaran a Alemanya fins a 152.000 cuidadors amb qualificació professional.

Si bé algunes empreses, sobretot multinacionals, utilitzen en territori alemany l’anglès com a llengua de treball, és impensable pretendre accedir a aquests llocs de treball sense cap coneixement, com més elevat millor, de la llengua alemanya. “L’alemany no sol ser la primera llengua estrangera dels espanyols, sinó la segona després de l’anglès; a més, l’exposició a l’alemany a Espanya fora de les classes és petita en comparació amb l’anglès, a causa de la gran oferta audiovisual anglosaxona existent”, raona Juan Carlos Cabrejas, de 43 anys, enginyer aeronàutic madrileny que viu a Berlín des de fa 15 anys.

Cabrejas també es dedica a divulgar amb gràfics interactius la presència numèrica d’espanyols a Alemanya des del seu web Puntos (C abrejas.blogspot.com), presència que continua incrementant-se, encara que creix a menys ritme que abans. Segons el servei estadístic alemany, durant el 2015 la població espanyola a Alemanya va créixer en 9.000 persones fins a les 156.000, davant l’increment en 11.000 que hi va haver l’any 2014.

Per a aquells que volen aprendre alemany i fer-lo servir per treballar a Alemanya, Cabrejas recomana no només aplicar-se en l’estudi de l’idioma, sinó també exercitar-lo tant sí com no i sense temor. “En un entorn professional hi ha el risc que la gent alemanya que no està acostumada a tractar amb estrangers tregui la conclusió, errònia, que no saps el que dius, quan el que passa és que no saps com expressar els matisos –explica, evocant la seva pròpia experiència–. Crec que entendre és relativament fàcil, i el més difícil és fer-te entendre, encara que de vegades és perquè són els alemanys els que es bloquegen de veure que ets estranger”.

Com a colofó, les xifres de l’alemany al món són robustes, encara que en volum de parlants natius no s’acosti al xinès mandarí (gairebé 1.000 milions), a l’espanyol (472 milions) o a l’anglès (360 milions). Així, entre els 103,5 milions de parlants natius d’alemany figuren les minories germanoparlants de països on no és llengua oficial (7,5 milions), en uns casos per presència històrica al lloc, i en d’altres per emigració, com al Brasil i el Canadà. En total, incloent-hi els qui el tenen com a segona llengua o com a llengua estrangera (40 milions), hi ha al món 143,5 milions de germanoparlants. És molta gent amb la qual cal interactuar.

Font: www.lavanguardia.com

Recomana aquesta pàgina:
FacebookGoogle+TwitterLinkedInEmail
ShutDown