Blog de B4M Toggle

El parc eòlic de Wikinger donarà electricitat a 350.000 llars alemanyes

El parc eòlic de Wikinger donarà electricitat a 350.000 llars alemanyes

El parc eòlic de Wikinger, és el projecte estrella d’energia eòlica marina d’Iberdrola a Alemanya, un país que després de l’apagada nuclear a 2011 s’ha decidit a apostar per les energies renovables.

La subestació elèctrica, va arribar a finals d’agost a les aigües del Mar Bàltic després de 14 dies de travessia en vaixell des de la Badia de Cadis. Construïda en les drassanes de Navantia a Puerto Real, aquesta estructura ha estat batejada com Andalusia i, en qüestió de dos mesos, tindrà tots els seus equips testats i estarà a punt per començar a funcionar, si bé, haurà d’esperar gairebé un any a què els 70 aerogeneradors de la instal·lació renovable estiguin completament muntats. Llavors, a finals de 2017, arrencarà l’activitat total.

Unes quantes xifres donen una idea de la dimensió d’aquest projecte. 1.400 milions d’euros d’inversió, la més gran feta mai per una empresa espanyola en renovables. 350 megawatts de potència, que a partir de finals de l’any que donaran electricitat a uns 350.000 llars alemanys. I un espai de 34 quilòmetres quadrats que ocuparan tots els aerogeneradors quan estiguin escampats pel mar.

L’aposta pels vents marins s’explica per motius tècnics i econòmics. “La inversió inicial és més gran. Però en el mar es genera més energia que sobre terra ferma, perquè hi ha més vent i de més qualitat, ja que no xoca amb muntanyes i no genera remolins. A més els parcs poden ser més grans, perquè no hi ha problemes de propietat “, explica Patricia Salamanca, coordinadora del projecte Wikinger.

Iberdrola ha llogat un hotel flotant, que es connecta a través d’uns túnels a la subestació que fa de cor energètic del parc. Allà viuen fins que conclogui la construcció uns 80 empleats que fan jornades de 12 hores durant 14 dies seguits. Després descansen uns altres 14 dies. Aquí es treballa 24 hores al dia. Set dies a la setmana. El cap d’obra Thanos Kouremonos assegura que “El més difícil és coordinar una obra tan complexa, amb més de 30 subcontractes i en el qual hi ha de tenir en compte a tanta gent. No m’imagino un repte més gran per a un enginyer mecànic com jo”.
 

Recomana aquesta pàgina:
FacebookGoogle+TwitterLinkedInEmail
ShutDown